BIO-ART

Això del bioart per mi ja queda molt lluny de la meva realitat quotidiana. És a dir, si vull plantar una planta, m’agrada cuidar-la a mi, no que me la cuidi un robot. Potser sóc una mica antiga però jo, aquestes coses que fan de manipulació i experimentació amb éssers vius, no sé si n’acabo de ser gaire partidària. Una cosa és la modernitat i l’altra la inutilitat. Què en treuen de fer un conill fluorescent? No sé fins a quin punt aporta quelcom a la humanitat això. Si hi ha gent que li fa gràcia provar coses d’aquestes a mi em sembla molt bé però no li acabo de veure el kit de la qüestió jo en aquestes pràctiques. “Otro ejemplo es la obra hymeNextTM del 2004 de Julia Reodica, ex estudiante de medicina, donde utilizando muestras de tejidos de ratas y sus propias células vaginales produjo una serie de hímenes artificiales, donde combinó nuevos medios y métodos escultóricos con cultivos histológicos.” A mi tot això més aviat em fa mania. No és que vulgui treurels-hi mèrit, però crec que potser hi ha coses més importants les quals investigar com ara malaties, etc.