SUPLEIXEN LES NOVES ARTS/TECNOLOGIES LA MANCA DE COMUNICACIÓ REAL?

El sociòleg Sebastià Serrano defensa fermament que patim una gran carència de comunicació directa, de la del “cara-a-cara”. La qüestió és, aquestes noves autopistes d’informació ens ajuden a fer més eficaç les nostres relacions? No es pot negar que molts dels invents ens fan una vida més còmoda i confortable però no hem d’oblidar que no és el mateix enfrontar-se a una comunicació en la proximitat o amb una a gran distància (espaial) entremig. Crec que és important ser conscient de que el que hem de fer amb les noves tecnologies és donar-los-hi un bon ús però tenint sempre en compte que cal cuidar les relacions personal més pròximes sense passar per alt que són les que hi podem contar. Difícilment, en el cas de que es tingui un problema, vindrà el nostre amic de torn amb el qual compartim una partida de rol que és de l’altra punta del món. Per tant, és crucial tocar de peus a terra i pensar sobre si és més prominent enfocar les possibilitats de les que disposem direccionant-les cap a una altre savoir faire.

PROJECTE FINAL

En el treball que realitzo juntament amb l’Anna Pagés consisteix en convertir-nos amb lectors de segon nivell i saber analitzar què és allò que es diu entre línies en l’aspecte de la vigilància voraç que ens imposen els avenços tecnològics. La lògica, però, és simple i binnària: o et connectes al sistema o morts (és a dir, si no entres dins el sistema, ets un exclòs o desviat social). Hi ha portals vertaderament interessants que tracten aquestes qüestions com ara www.zemos98.org on s’enregistren molts dels articles, llibres, productes audiovisuals i altres, d’una manera molt crítica i analítica, invitant a la reflexió profunda d’aspectes que passem per alt en la nostra vida quotidiana. Us recomano que hi feu un cop d’ull i observeu alguns dels vídeos realitzats per diverses productores andaluses en el submenú TVBlog.

CONSERVACIÓ DE L’AURA DINS L’ERA DEL REPRODUCTIVISME

És cert que hi ha nombrosos portals dedicats a l’art en la xarxa. Trobo que és d’agrair que continuïn havent formes “convencionals” d’entendre la creació genuïna d’una obra; amb això no exclueixo ni molt menys els mitjans moderns que possibiliten la seva reproducció però personalment considero com un acte poètic poder reproduir, per exemple, com s’il•lustra un ull humà damunt d’una taula gràfica electrònica, gravar-ho en una webcam i distribuir-ho, de forma altruista per a que tothom en pugui gaudir. El teòric postmodernista Gilles Lipovestky afirma que vivim amb una gran por i incertesa pel nostre futur immediat i que això provoca faltes de somnis i d’idees utòpiques en la societat. Un remei a aquest “borreguisme” general és potenciar el nostre subjectivisme enfront de les realitats “objectives” que ens presenten els mitjans.

VISUALITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ

Entenem l’art de la visualització de la informació com aquella tècnica que s’ocupa de mostrar de forma eficaç les dades informatives que convinguin en cada cas. En certa manera aquesta tècnica té una relació directa amb la disciplina de la documentació. Tenint en compte que estem immersos de ple dins l’etapa de l’acceleració i la pressa permanent és necessari un accés ràpid i organitzat a la informació en qualsevol moment i localització. La nova societat el coneixement exigeix tota una sèrie d’imposicions a les quals és absurd negar-se: valor del fàcil i valor del ja. Avui en dia ningú es permet el luxe de perdre temps desxifrant què hi diu en un una informació poc clara. De fet, en la mateixa navegació internauta, a la que veiem una interfície poc treballada o adient ràpidament fem cap a una altra. No permetem la mala usabilitat de les aplicacions web. Posats de ple en la dinàmica de la pressa, cal aplicar unes bones visualitzacions de la informació per tal de que aquestes siguin eficaç i facin un bon servei.

E-POETRY

Els nostres companys d’Erasmus ens van fer una exposició moolt completa sobre aquest nou art virtual. La imposició de la poesia en les nostres vides és quelcom necessari per tot ésser humà. És per aquest interès que probablement la poesia s’obre a les noves tecnologies i n’aprofita totes les seves virtuts. El poeta Joan Brossa afirma: "La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació". La nova forma de poesia trenca amb allò que fins ara es considerava un art elitista. La construcció col•lectiva fa que el concepte de poesia clàssica que ha imperat fins els nostres temps es veu radicalment modificar arrel de les innovacions que arrasen en tots i cadascun dels aspectes de la vida quotidiana. La vessant positiva és la possibilitat d’interacció, col•laboració i coordinació que duent a terme els usuaris de les pàgines web centrades en aquesta temàtica. D’aquesta manera, l’obra poètica es va enriquint perquè tothom hi aporta el seu millor component; obtenint, així, quelcom que s’escapa d’una obra particular per passar a ser “del poble”!

SOFTWARE SOCIAL

Els dispositius d’aquests tipus potencien les interaccions socials en el món virtual, descuidant, sovint, les interaccions socials reals. Com bé recolzem en el nostre projecte final de l’assignatura, vigilància i control que exerceixen els grans poders, cal sospesar molt conscientment fins a quin punt és convenient deixar-se endur per aquest. Seria interessant crear i investigar noves formes de software social per tal d’anar eliminant les diferències centre-periferia. Està bé que es creïn noves plataformes per fomentar la interacció social però alhora, seria convenient, que aquestes mateixes produïssin quelcom productiu, no merament d’entreteniment. Sota el meu punt de vista cal seguir investigant per fer més properes i pròsperes aquestes xarxes d’interconnexions ja que, de moment, el seu ús tampoc és molt extens.

MÓNS VIRTUALS

Per a mi el concepte món visual es pot referir a molts tipus de virtualitat. En primer lloc relaciono món virtuals amb el que seria és “second life”, “seems”, etc. Tot seguit, i des d’una branca ben diferent, em ve al cap els dibuixents de persones que fan d’assistents virtuals com a ara la secció Pregúntale a Ana de la web d’Ikea. Francament, encara no li acabo d trobar “el què” en tot això, se’m fa difícil entendre com hi ha gent que es fa subscriptora del Second Life i inclús paga per obtenir o ser els posseïdors d’objectes virtuals. Crec que hi ha prou feina a la vida real com per anar malgastant els recursos econòmics per la xarxa. Suposo que cal tenir la vida i la butxaca molt ben solventades en la realitat per desperdiciar-ho en la virtualitat.

PATOLOGIES TECNOLÒGIQUES

Com tot canvi social, la sanitat pública tampoc es veu exempta de les males repercussions en aquest terreny. Em refereixo a que gradualment han anat apareixent casos de patologies estranyes donades arrel de segons quins hàbits tecnològics s’adoptin. Posem pel cas que es tracta d’una persona amb greus problemes psicològics (es sent inferior, és competitiu però no és el primer, li costa apendre...) aquest subjecte veure en les formes d’oci de la tecnologia, per exemple, la manera de desembocar totes les seves frustracions. Partint de la base de que cal tenir quelcom “assentat” el cap per no perdre el nord amb les noves incorporacions multimediàtiques a la nostra vida, és important estar mínimament estable per no deixar-se endur per la confusió món real i món virtual. Val a dir que qui pateix una addicció gran a algun aspecte relacional amb això, molta feina no deu tenir.

POSTFOTOGRAFIA

La postfotografia obre una nova escletxa en un terreny que fins ara requeria un grau elevat d’especialització i coneixements amb la finalitat d’abastir tot tipus d’usuari en el seu ventall. Avui en dia, amb el ressorgiment de la moda de la fotografia. El digitalisme proporciona una infinitat de possibilitats que fins ara eren inaccessibles per la majoria. Inclús aquell que no “pertany” pròpiament al camp del disseny, en el seu sentit més ampli, juga i experimenta amb les noves eines de retocs d’imatge. L’imaginari popular es veu nodrit de tota una sèrie d’innombrables afluents que van conformant un nou paradigma de la fotografia.

...I DESPRÉS DEL CINEMA...: EL POSTCINEMA!

Aquesta discipina recull el sentit postficcional i postdramàtic del cinema convencional actual, alhora que respresenta un registre del món que ens envolta, enmmarcat en una nova forma de veure la realitat. En el PostCinema es trenca amb la clàssica frontera de:
- Cine = narració, literatura
- TV = informació, documentació

En aquest aspecte parlarem de dos personatges que han contribuit a consolidar aquest nou gènere.

Douglas Gordon (Escòcia, 1966)
•Conegut per la seva peculiar manera de tractar les imatges en les seves instal·lacions.
•Indueix a l'espectador a ser més conscient de la seva percepció subjectiva del món.
•Provoca sentimients d'angoixa, por, ansietat…



Volf Vostell (Alemanya, 1932)
•Crea un nou concepte, el Dé-collage (despreniment, destrucció, mort).
•Pioner del videoart, el happening i el moviment "fluxus" a Europa.
•Pretenia recollir el caràcter negatiu i agressiu del món contemporani.

ELS VIDEOJOCS D'ARA: ARTGAME

Els videojocs són una distracció que es remonta a l'any 1962, quan va apareixer el primer de tots, Space War. Passats set anys, ja vam tenir el primer videojoc en xarxa. D'ençà, el format ha anat evolucionant molt. Avui en dia, més que en sales recreatives i espais públics, els videojocs els tenim a casa, a l'ordinador,, a Cibercafes, o a la butxaca, mitjançant PDA's, telèfons mòbils, etc. El negoci mundial del videojoc supera els 30.000 milions d'euros (830 a l'estat), i una enquesta a l'estat espanyol, demostra que el 28% dels enquestats consumeixen videojocs, per sobre de música o cinema.

Ja per acabar, m'agradaria fer un petit comentari respecte els jocs educatius, ja que, malgrat el que sembli, aquests utilitzen la interfície dels jocs amb violència, però extreient-ne aquest component. Per tant, voldria fer una crida als fabricants de videojocs a que s'animin a treure aquest complement, que arriba a causar desgràcies arreu del món, per nens que volen imitar el que veuen a la pantalla.

GEORGINA RAMÍREZ. (DIRECTOR REVISTA WIRED) – “El projecte Yahoo! Research”

La construcció de xarxes socials i el searching van ser els eixos centrals de la conferència. Vaig trobar interessant conèixer tota una sèrie de fenòmens poc coneguts o utilitzats a Espanya i/o Catalunya però que triomfen considerablement a EUA com poden ser les comunitats virtuals. Són pocs els usuaris de la xarxa els que utilitzen freqüentment aquest servei però cada cop són més els que gaudeixen de serveis o de les prestacions que ofereixen les grans empreses multimedials, en aquest cas concret, Yahoo!. Hi ha qui opta per personalitzar-se la configuració del portal, hi ha qui prefereix adaptar el format del fòrum al seu gust o necessitat, etc. Les línies d’innovació que segueixen l’equip d’investigació resident a Barcelona són positives però encara no s’ha dut a terme, o si més no s’ha explotat gaire el seu potencial, motiu pel qual costa una mica de fer-se’n a la idea.

ANTONIO GONZÁLEZ. (PRESIDENTE DE INTERCOM) – “Emprenedors que han sortit al món”

La conferència que va obrir la setmana digital de Vic va està conduïda per González Barros. Bàsicament va ser un repàs empresarial de la història i formació del grup Intercom. A mi em va donar la impressió de que el seu caràcter era una mica “sobrat” i que volia alliçonar a tot l’alumnat assistent al seu parlament. És cert que portals com Infojobs o Softonic s’han internacionalitzat fortament i que això els hi ha proporcionat gran ingresos per la seva corporació. Paral•lelament i en desacord amb el conferenciant, crec que no s’ha de perdre mai de vista no tampoc s’ha de perdre mai “l’oremus” en quant a voler créixer molt ràpidament per enriquir-se de sobte (que és el que a ell li ha passat i al que incitava als joves emprenedors). La vena capitalista li corroïa el seu pensament, es notava en la forma de parlar i en la passió que expressava quan nombrava tot el que ha aconseguit en països externs al seu, com aquell qui diu, sense moure’s de la cadira de casa seva.
Des del meu punt de vista, el fet que existeixin personatges com aquest senyor és l’aspecte negatiu de la recent societat de la informació, només tolerant per uns quants i sense escrúpols per la majoria.

ROBÒTICA

En aquesta exposició hem conegut una sèrie d’androides, cyborgs i altres robots domèstics. Els avenços de coneixements que s’han fet en aquest terreny van a un ritme vertiginós. Són innombrables la quantitat de sensors que s’han inventat per a que entrin a formar part de la “vida” robòtica. Suposo que la màxima utilitat la trobarem el dia que aquestes màquines ajudin a les condicions quotidianes del nostre dia a dia. No només a quatre privilegiats que gaudeixin dels suficients mitjans econòmics sinó a qualsevol classe social.
De fet, ara, deuen estar en una fase experimental perquè no entenc gaire bé el sentit de que un robot reaccioni amb els sorolls que la gent pot emetre. Segurament aquests són els passos previs per tal de que en un futur immediat s’hi trobi un ús més útil i no tant de caràcter curiós.

INSTAL·LACIONS INTERACTIVES

Aquesta exposició l’he trobada prou interessant pel que fa a les innovacions tecnològiques tan curioses que ens han presentat. La llàstima, però, és que els seus objectius siguin purament comercials (induint cap a la publicitat i consum del producte de torn). Per mi és fabulós poder-se estar tota una tarda distret en l’entreteniment que et poden arribar a proporcionar aquests dispositius però potser seria una mica més interessant si, simultàniament, també es pogués transmetre algun tipus de valor educatiu, pedagògic, didàctic, etc. Malauradament, la reflexió ens condueix al mateix camí de sempre, si no hi ha un finançament extern o un posterior benefici econòmic, no es durà res a terme, ni en nom de l’educació, ni en nom de l’oci, ni tan sols en nom de la curiositat humana.

MÚSICA ELECTRÒNICA

Aquest terreny ja se’m fa bastant més familiar que tots els altres temes que hem tractat fins ara. Si més no, aquesta vessant tecnològica és la que deixa més petjada en la societat. Hi ha diversos invents on l’audio, el so , la música és la protagonista. En un inici, com bé varen dir les companyes de l’exposició, utilitzar elements electrònics dins d’un grup musical era simbolisme de grup alternatiu o subcultural. Com tota subcultura, absorbida per la cultura oficial, la música electrònica és acceptada i té un cert prestigi entre els estaments musicals actuals. La realitat és que aquesta tipologia està arrasant entre les indústries discogràfiques. Altrament, noves apostes com el Reactable, ja s’allunyen una mica més de la música electrònica quotidiana però certament crec que cada cop se’ns farà menys estrany la seva reproducció en ambients lúdics o d’oci nocturn.

TELEPRESÈNCIA

He trobat interessant la següent reflexió de Ookita i Tokuda (2001): Ookita y Tokuda estiman sobre el particular, que el mundo virtual atrae a muchas personas con problemas emocionales y de personalidad, y las vinculaciones establecidas en la red condicionan la construcción de personalidades on line así como la potenciación de aspectos reprimidos del sujeto, condicionando una distancia entre el mundo real y el virtual, en donde bajo ciertas condiciones el individuo se siente más relajado.
Els exemples que ens van ensenyar el grup que va fer l’exposició a classe eren realment sorprenents i fins i tot increïbles. No deixa de ser una altra mostra dels avenços tecnològics i la seva capacitat per aportar tota una infinitat d’invents “útils”, que en principi ens fan la vida més fàcil. Tot i els avantatges, això no té un ús social extens, vull dir que no es fa servir per la majoria i inclús, que aquesta majoria no sap ni que existeix i no se’n pot beneficiar de les seves gràcies.
Encara, doncs, que no li acabi de veure gaire el què, quan vaig veure els exemples a classe em vaig quedar ben bé sense paraules.