TELEPRESÈNCIA

He trobat interessant la següent reflexió de Ookita i Tokuda (2001): Ookita y Tokuda estiman sobre el particular, que el mundo virtual atrae a muchas personas con problemas emocionales y de personalidad, y las vinculaciones establecidas en la red condicionan la construcción de personalidades on line así como la potenciación de aspectos reprimidos del sujeto, condicionando una distancia entre el mundo real y el virtual, en donde bajo ciertas condiciones el individuo se siente más relajado.
Els exemples que ens van ensenyar el grup que va fer l’exposició a classe eren realment sorprenents i fins i tot increïbles. No deixa de ser una altra mostra dels avenços tecnològics i la seva capacitat per aportar tota una infinitat d’invents “útils”, que en principi ens fan la vida més fàcil. Tot i els avantatges, això no té un ús social extens, vull dir que no es fa servir per la majoria i inclús, que aquesta majoria no sap ni que existeix i no se’n pot beneficiar de les seves gràcies.
Encara, doncs, que no li acabi de veure gaire el què, quan vaig veure els exemples a classe em vaig quedar ben bé sense paraules.